A la Comunitat Ecumènica de Sant Jordi considerem que, per fer efectiva la veritable unitat de l’Església Cristiana,, cal entendre que “més que construir-la, cal descobrir-la” (en paraules del gran teòleg Karl Barth). La unitat no és un projecte humà que es pugui imposar, sinó una realitat que ja existeix en Crist i que cal reconèixer amb fe i discerniment.
Des de la nostra perspectiva, l’Església de Crist mai no ha estat dividida. Les diverses denominacions no són sinó diferents “escoles teològiques” o diferents “tradicions religioses” que s’han anat configurant al llarg dels segles, fruit de la complexitat que comporta la Revelació i més encara, l'Encarnació. Estudis de profunditat, malgrat aquesta complexitat, ens porten a concloure (fruit dels molts anys d'estudi i reflexió), que l’Església mai ha estat dividida, i que aquesta ha estat sempre, és i serà: Una, Santa, Catòlica i Apostòlica. Tant si es denomina luterana, anglicana, metodista, copta, armènia, ortodoxa o catòlico-romana, totes i cadascuna de les denominacions formen part de la Una Santa.
Les diferències principals es troben en les interpretacions que fem d'aquesta, més fruit de malentesos entre paraules i conceptes lingüístics i teològic, que no pas de fet. Les variacions que trobem, que poden semblar divisòries, són en realitat expressions diverses d’una mateixa fe compartida. A la nostra comunitat aprofundim en aquestes qüestions amb esperit crític i rigor teològic, convençuts que la pluralitat no anul·la la unitat.
Creiem que, si els cristians en conjunt, elevem el nostre nivell de consciència, podrem veure les coses des d’una altra perspectiva: la perspectiva de Crist. Algú pot pensar que Crist contempla la seva Església com a realment dividida? La mirada de Crist és la de la unitat, i és aquesta mirada la que estem cridats a compartir.
Independentment dels patriarcats, arquebisbats o seus apostòliques, l’Església continua essent i serà Una, Santa, Catòlica i Apostòlica. Comprendre aquesta realitat, respectant les tradicions de cada denominació i reconeixent la seva aportació, és el que ens farà avançar cap a una unitat autèntica i viva, capaç de donar testimoni coherent en el nostre temps.